L'altre dia mig de casualitat vaig veure que hi havia un projecte obert per a fer 'Debian Live CDs' es diu Debian Live Initiative.
(Per si algú va un poc despistat i no sap que és un LiveCD) NOTA: No ho sabia però la traducció correcta és 'CD autònom', m'agrada la traducció, ja que és bastán explicativa per si mateixa.
Doncs la gent que està treballant amb la Debian Live ha publicat quatre versions distintes del CD: Mínima, Gnome, Kde i Xfce. Vaig provar la versió mínima i la Kde sobre el portàtil, les dues funcionen bé. Només hi vaig trobar uns petits inconvenients, ni una ni l'altre duen incorporat el firmware per a fer funcionar la wireless dels Centrino, la 2200BG (aquest firmware és privatiu, és òbvi que no l'han de dur incorporat si volem tenir una distribució lliure). Un altre problema és que a la versió Kde no fitxava bé la resolució del meu portàtil.
Això em va fer pensar que no podia ser gaire complicat modificar aquests CDs afegint el firmware i retocant un parell de fitxers a la versió Kde. Llegint un poc vaig veure que per construir-los empren un script anomenat make-live que està dins el paquet live-package. El vaig provar i anava com una seda. Es descarrega els paquets construeix el sistema arrel del sistema i afegeix els fitxers fer fer-lo arrencable. Fins aquí tot fantàstic.
El primer que vaig pensar és que no podia descarregar-me cada vegada que volia fer una prova un centenar de mb, per això vaig emprar el paquet apt-proxy. És un script molt bo en python, desa en cache els paquets que descarregam evitant que s'hagin de tornar a descarregar. El que més em va agradar de l'apt-proxy és que manté l'estructura de directoris exactament igual a la dels servidors de Debian. Llàstima que no funcioni. Tot i així el vaig fer mig funcionar i em va bastar per tenir una copia local del que necessitava.
Una vegada solucionat el tema de les descàrregues de paquets vaig començar a fer proves per a personalitzar-lo. Em vaig arribar a cançar de fer proves, ja que cada vegada que volia construir una live havia de començar des de zero a construir el sistema arrel. Modificant quatre línies de l'stript (make-live) vaig fer que construís el live cd en dues passes (només cal comentar dues o tres línies...). La primera construir el sistema arrel i la segona construir la iso. Amb això ja podia fer els modificacions que volgués sobre el sistema arrel, construir la iso, fer les proves, tornar a modificar el sistema arrel i tornar a fer més proves, sense necessitat de construir el sistema arrel cada vegada (tarda un parell de minuts). Per modificar el sistema arrel, res més fàcil:# chroot /directori/live/chroot.
Això de fer LiveCDs s'ha convertit en una feina molt senzilla (i entretenguda). Pot ser molt útil tenir LiveCDs personalitzats per a màquines concretes o bé amb eines que no es puguin trobar a altres distribucions. Si provau a fer-ne cap ja em contareu que tal, és realment entretingut.