|
Tan Muertos Como Yo
|
No havia escrit cap vegada sobre pel·lícules. Aquest cop ho faré sobre una sèrie de dues temporades. Fins fa poc la donaven per Cuatro, desconec si encara dura.
Ara mateix he acabat de veure el darrer capítol. M'ha encantat la sèrie des de el primer episodi.
Intentaré explicar una mica de que va sense contar de més. He d'advertir, però, que quan em van explicar de que anava ho vaig trobar un doi i no creia que m'agradàs gens, sort que em vaig equivocar :-)
Hi ha una noia de 18 anyets (na George), que mor al primer episodi. A partir d'aquest moment és una 'apareguda' i es dedica, amb els seus companys morts, també 'apareguts', a rescatar les ànimes de la gent just abans de morir. El més interessant dels episodis no és la història pròpiament si no les reflexions sobre la mort que fa (gairebé sempre) na George, la relació que te amb la família una vegada morta (principalment amb la germana petita), i els comentaris agresius d'insubordinació (molt graciosos), sobre tot a la primera temporada. També són 'divertides' algunes morts totalment absurdes. Ah, i la veu de la noia, m'encanta, sobre tot quan fa de narradora, es mereix un premi.
No explic res més perquè no perdi l'interés i perquè, com he dit, la successió dels fets no és el més interessant.
Per cert, vaig descarregar la sèrie al complet en castellà via la xarxa ed2k, també està disponible al bittorrent. Deixau-vos recomanar i vegeu almenys el primer episodi. Qui es pugui resistir a descarregar el segon episodi ja m'ho contarà.
No deixeu que els desconeguts vos posin una mà a sobre };-p |
|
Enviat a les 2:44 8/7/2006 a la categoria
Cultura
amb 5 comentaris.
|
|
Comentaris:
|
| #1 |
Ostres, idò a mi m'agradaria que me la deixesis! Si t'agraden els canvis ja te deixaré les cinc primeres temporades de Los Sopranos o House ^_* (via Kiko les dues). |
|
 paurullan a les 6:15 8/7/2006 |
| #2 |
OK, a la pròxima quedada o dia que ens vegem duc els 3 dvds.
PD: No sé que fas amb les 'cometes'. |
|
 FrIkI a les 13:24 8/7/2006 |
| #3 |
Té gràcia la sèrie aquesta. Darrerament han fet un parell de coses interessants sobre temes que semblava impossible tractar amb tanta profunditat i tant bon humor: Six feet under i House, per exemple. Bé, fins i tot la de Desperate Housewives té coses curioses. I d'animació, no sé què faria sense The Simpsons, Futurama (estan fent nous capitols, oeeee!), Family Guy (idem!) i American dad!
Jo crec que ara mateix les sèries de TV estan millor que el cinema, perquè fa estoooona que no veig creacions comparables a la pantallota grossa. Qualque excepció cada grapat de mesos, o anys, però poc més. Bé, des del punt de vista estètic (encara que l'argument és fluix) d'enguany per exemple m'ha agradat Ultraviolet. Degut a la tremenda falta d'originalitat del cinema actual estic (RE)mirant pel.licules japoneses de postguerra, pel.licules d'en Vincent Price (en pla terror cutre de primera meitat del segle XX), i pel.licules d'en Humphrey Bogart. I de na Doris Day i tot (sí, què passa? O:-)
Per cert, acab de veure el darrer DVD de Nightwish i m'he decidit a comprar de cop tots els seus CDs i DVDs originals. Ja els coneixia, però aquest "End Of An Era" és una P*TA PASSADA :-D |
|
 guillem a les 22:20 9/7/2006 |
| #4 |
Veig que amb les séries més o manco coincidim. Des de que tenc Ono al pis de Palma em pas hores mirant sèries a la Fox i algun altre canal. És una desgràcia que hi hagi tantes sèries d'una tirada, t'enganxes amb una i no te pots aturar, és com qui desfer calça.
Ultraviolet és un pastel, és la darrera pel·licula que he vist al cinema i m'han fuit les ganes de tornar-hi. Crec que feia bastant de temps que no tardava tant a anar al cinema. Un desastre. L'únic que la salva del desastre total i va fer que no m'aixecàs ja als 10 primers minuts va esser la atloteta, que és ben mona. ;-)
PS: PUTA es pot dir, no passa res. |
|
FrIkI a les 23:44 9/7/2006 |
| #5 |
Cada cop que veig un episodi d'aquesta sèrie em quedo encissat. Vaig seguir les dues temporades amb delit, ja no tan sols pel sentit de l'humor negre que desprenia, sinó perquè parlava de com és de bo ser viu... des del punt de vista de la mort.
Lamentablement, hi ha temes que no interessen, o que es creuen massa "complicats" per al públic televisiu, i la sèrie va ser cancel·lada.
Porto en el record molts moments, des de la Geòrgia brindant sobre la seva tomba, fins en Rub cantant una cançó de bressol a la seva filla.
Imprescindible.
http://ronyamortis.blogspot.com/ |
|
 Doc Moriarty a les 17:38 5/9/2006 |
|
|
Articles
Categories
Efemerides
Ja fa un any...
Arxius
Enllaços
Comentaris
Sindicacions
 RSS2 a les noticies
RSS2 als comentaris
Darrera Actualització
Contacte
Antoni Villalonga i Noceras 
Validadors
![[Valid RSS]](https://friki.cat/img/valid-rss.png "Validate my RSS feed")
|
